jueves, 5 de mayo de 2016


CRONOLOGIA:


1732: Ús del carbó de coc per a la fosa de ferro (Darby).

1733 :Primer teler amb llançadora volant de John Kay.

1738:
Primers tempteigs de construcció d'una filosa mecànica (Wyatt).

1748:
Màquina de cardar filat (Paul).

1763:
Invenció de la jenny (màquina filadora de cotó) per Hargreaves

1764-67:
Màquina filadora spinning-jenny (120 fils alhora) de James Hargreaves.

1765-79:
  Primera gran onada d'enclosures.

1765:
Primera màquina de vapor de Watt.

1767:
Reynols construeix el primer carril de ferro colat proveït d'una pestanya per al transport del carbó en vagonetes.

1768:
Màquina filadora water frame (moguda amb energia hidràulica) de Richard Arkwright.

 
1769-82:
Màquina de vapor de James Watt, patentada el 1769.

1776:
Publicació d'Investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, d'Adam Smith.

1779:
Màquina de filar mule-jenny de Samuel Crompton.

1783:
Sistema de pudelació i laminatge del ferro (Cort).

1785:
Primer teler mogut a vapor d'Edmund Cartwright.

1786:
Protestes dels treballadors tèxtils britànics contra les màquines.

1790:
Filosa automàtica, de Kelly.

1790-1819:
Segona gran onada d'enclosures.

1795:
Premsa hidràulica, per a diferents usos (Bramoh).

1796:
Descobriment de la vacuna de la verola per Edward Jenner.

1798:
Thomas Malthus publica el seu Assaig sobre el principi de la població.

1799:
Prohibició de l'associacionisme sindical a la Gran Bretanya.

1801-06:
Màquina Jacquard.

1803:
Teler de ferro automàtic, de Horroks.

1812:
Primeres revoltes ludistes (destrucció de les màquines considerades responsables de la manca de treball).

1825:
Primer tren de mercaderies (Stockton-Darlington).

1829:
Primera locomotora de Stephenson.

Forn d'injecció d'aire calent per obtenir acer, de Neilson.

1830:
Primera línia de ferrocarril de passatgers (Liverpool-Manchester).

1835:
Comença l'expansió de la revolució industrial al continent europeu.

1855:
Procediment per obtenir acer de Bessemer (Convertidor Bessemer).

 
1856-66

Procediment de Siemens-Martin per obtenir acer.











                LA REVOLUCIO INDUSTRIAL Y LA INDUSTRIALITZACIO




INTRODUCCIO:
La Revolució Industrial és el conjunt de transformacions econòmiques, basades en l'aplicació de la màquina a la producció, que promogueren un gran creixement de tots els sectors de l'economia.
És un procés iniciat a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII i que s'estengué per l'Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX.
Els antecedents els trobem en la protoindustrialització, període previ en què es donen les condicions que permeteran l'inici del procés d'industrialització: mercat supralocal, iniciatives empresarials, desenvolupament tecnològic, gran mobilitat de capitals, etc.

Aquest conjunt de canvis, que a la Gran Bretanya els podem situar entre 1750 i 1850, fan possible la desaparició de l'Antic Règim econòmic i la implantació del capitalisme industrial.
Aquestes transformacions acaben amb les societats agràries i imposen les societats industrials, caracteritzades per la modernització de l'agricultura (revolució agrària), els canvis demogràfics i socials (revolució demogràfica, urbanització) i el naixement del capitalisme industrial com a sistema econòmic, que suposa una indústria basada en el maquinisme i les fàbriques, que substitueixen a poc a poc els petits tallers artesanals, l'aplicació de les màquines als transports i a les comunicacions, l'acumulació de capitals, l'organització de xarxes financeres, l'obtenció de beneficis i els contractes laborals patrons-treballadors.


La revolució industrial és un fenomen encara vigent, lligat a les innovacions tècnico-científiques. Actualment les societats més desenvolupades es troben en la quarta fase de la revolució industrial. I ja es parla de l'arribada d'una cinquena fase.


Alvaro Marin Cruz 4ESO C

martes, 19 de abril de 2016

PERSONAJES:
Arkwright, Richard (1732-1792)
Industrial i tècnic anglès. Instal·là una petita fàbrica de filats (1751) a Cromford. El 1768 féu construir una màquina de filar cotó que operava contínuament i que no reproduïa les operacions manuals, sinó que el procés del filat era concebut per a ésser fet mecànicament. Instal·là (1771), amb algunes màquines mogudes per aigua (d'ací el nom de water frame de les màquines d'Arkwright), una segona fàbrica que aviat adquirí les proporcions d'una gran empresa. Encoratjat pels èxits, instal·là encara més tallers a Belper Birkacre (Lancashire) i a Manchester; el 1782 donava feina a més de 5 000 obrers. El 1775 obtingué una nova patent que representava la mecanització de totes les operacions complementàries del filat. Una conseqüència d'aquest fet fou la paralització dels petits tallers manuals i la consegüent reacció: el 1779 fou destruïda la seva fàbrica de Birkacre. Hagué de defensar les seves patents en tres judicis i en el darrer (1785) hom conclogué que la water frame havia estat inventada per Thomas Hayes (o Highs) el 1767. Les seves patents foren declarades de domini públic, però Arkwright dominava ja completament la indústria del filat a Anglaterra.



Bessemer, Henry (1813-1898)
Enginyer metal·lúrgic anglès. Ideà nombroses innovacions en el tractament dels metalls i el 1855 descobrí un procediment per a l'obtenció de l'acer a partir de la fosa. El 1879 fou nomenat membre de la Royal Society



Cartwright, Edmund (1743-1823)
Inventor anglès. Eclesiàstic. El 1784 inventà el primer teler mecànic utilitzable a escala industrial, i el 1789, una màquina de cardar llana. S'establí com a fabricant, però féu fallida. El parlament britànic el subvencionà (1809). Inventà també una màquina de fer cordes, i diversos estris agrícoles. 

 FOTOS DE PERSONAGES EN LA HISTORIA DE LA REVOLUCIO INDUSTRIAL:


Arkwright, Richard







 Bessemer, Henry










jueves, 14 de abril de 2016



CRONOLOGIA:

1732 Ús del carbó de coc per a la fosa de ferro (Darby).
1733 Primer teler amb llançadora volant de John Kay.
1738 Primers tempteigs de construcció d'una filosa mecànica (Wyatt).
1748 Màquina de cardar filat (Paul).
1763 Invenció de la jenny (màquina filadora de cotó) per Hargreaves
1764-67 Màquina filadora spinning-jenny (120 fils alhora) de James Hargreaves.
1765-79 Primera gran onada d'enclosures.
1765 Primera màquina de vapor de Watt.
1767 Reynols construeix el primer carril de ferro colat proveït d'una pestanya per al transport del carbó en vagonetes.
1768 Màquina filadora water frame (moguda amb energia hidràulica) de Richard Arkwright.
1769-82 Màquina de vapor de James Watt, patentada el 1769.
1776 Publicació d'Investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, d'Adam Smith.
1779 Màquina de filar mule-jenny de Samuel Crompton.
1783 Sistema de pudelació i laminatge del ferro (Cort).
1785 Primer teler mogut a vapor d'Edmund Cartwright.
1786 Protestes dels treballadors tèxtils britànics contra les màquines.
1790 Filosa automàtica, de Kelly.
1790-1819 Segona gran onada d'enclosures.
1795 Premsa hidràulica, per a diferents usos (Bramoh).
1796 Descobriment de la vacuna de la verola per Edward Jenner.
1798 Thomas Malthus publica el seu Assaig sobre el principi de la població.
1799 Prohibició de l'associacionisme sindical a la Gran Bretanya.
1801-06 Màquina Jacquard.
1803 Teler de ferro automàtic, de Horroks.
1812 Primeres revoltes ludistes (destrucció de les màquines considerades responsables de la manca de treball).
1825 Primer tren de mercaderies (Stockton-Darlington).
1829 Primera locomotora de Stephenson.
Forn d'injecció d'aire calent per obtenir acer, de Neilson.
1830 Primera línia de ferrocarril de passatgers (Liverpool-Manchester).
1835 Comença l'expansió de la revolució industrial al continent europeu.
1855 Procediment per obtenir acer de Bessemer (Convertidor Bessemer).
1856-66 Procediment de Siemens-Martin per obtenir acer.
Peel, Robert (1788-1850)
Polític britànic. Diputat tory a 21 anys, secretari d'afers irlandesos el 1812 i secretari de l'interior el 1828, reformà el codi penal i organitzà, per primera vegada a la Gran Bretanya, una força permanent de policia metropolitana. Oposat a la política tory, formà, damunt la base d'uns principis de reforma moderada, el Conservative Party, amb el qual triomfà a les eleccions del 1841. El seu govern (1841-46) traçà l'esquema de l'actuació dels conservadors durant l'era victoriana: modificació de les estructures polítiques per garantir llur permanència al poder en un context de canvis socials profunds. Cal subratllar el seu Bank Charter Act (1844), conegut també amb el seu nom, la seva política de fermesa i de conciliació intermitents envers Irlanda i el Chartism i l'abolició, contra l'opinió majoritària del propi partit, de les Corn Laws (1846). 


Townshend, Charles (1674-1738)
Polític i agrònom anglès. Vescomte de Townshend. Cunyat de Walpole, formà part dels whigs. Fou ambaixador a les Províncies Unides (1709-11) i ministre d'afers estrangers (1721-30). L'any 1730 abandonà la política i es retirà a les seves possessions de Norfolk, on aplicà els nous sistemes agraris holandesos, amb rotació de conreus, utilització d'adobs, tancament de camps o supressió del guaret. Fou anomenat lord Turnip ('nap'). 

  

ESTOS SON LOS PERSONAJES DE LA REVOLUCION INDUSTRIAL.

martes, 12 de abril de 2016

Crompton, Samuel (1753-1827)
Teixidor i mecànic anglès. Després de més de cinc anys de temptatives, construí (1779) una màquina de filar cotó que, combinant elements de la spinning-jenny de Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per a la fabricació de tota mena de teixits; pel seu caràcter híbrid la màquina de Crompton rebé el nom de mule-jenny.



Hargreaves, James (1720-1778)
Inventor anglès. Essent filador a Standhill, cap al 1764 inventà la spinningjenny, primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora. Els anys següents construí algunes jennys, que foren destruïdes l'any 1768 durant una vaga de filadors. Hargreaves es traslladà aleshores a Nottingham, on instal·là una petita filatura i hi treballà, sense gaire èxit, fins a la mort. 




Jacquard, Joseph Marie (1752-1834)
Inventor francès. Fill d'un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare. El 1801 inventà una màquina rudimentària (la màquina jacquard) que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l'obtenció de mostres més grans; el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d'utilitat pública. 



Mac Adam, John Loudon (1756-1836)
Enginyer escocès. Féu assaigs sobre diversos tipus d'empedrat de carreteres i inventà el sistema macadam, amb pedra capolada. El 1815 fou nomenat administrador general de les carreteres del comtat de Bristol, i el 1827, director general de carreteres.