PERSONAJES:
Arkwright,
Richard (1732-1792)
Industrial i tècnic anglès. Instal·là una petita fàbrica de filats (1751) a Cromford.
El 1768 féu construir una màquina de filar cotó que
operava contínuament i que no reproduïa les operacions manuals, sinó que el procés del
filat era concebut per a ésser fet mecànicament. Instal·là (1771), amb algunes
màquines mogudes per aigua (d'ací el nom de water frame de les màquines
d'Arkwright), una segona fàbrica que aviat adquirí les proporcions d'una gran empresa.
Encoratjat pels èxits, instal·là encara més tallers a Belper Birkacre (Lancashire) i a
Manchester; el 1782 donava feina a més de 5 000 obrers. El 1775 obtingué una nova patent
que representava la mecanització de totes les operacions complementàries del filat. Una
conseqüència d'aquest fet fou la paralització dels petits tallers manuals i la
consegüent reacció: el 1779 fou destruïda la seva fàbrica de Birkacre. Hagué de
defensar les seves patents en tres judicis i en el darrer (1785) hom conclogué que la water
frame havia estat inventada per Thomas Hayes (o Highs) el 1767. Les seves patents
foren declarades de domini públic, però Arkwright dominava ja completament la indústria
del filat a Anglaterra.
Bessemer, Henry (1813-1898)
Enginyer metal·lúrgic anglès. Ideà nombroses innovacions en el tractament dels metalls
i el 1855 descobrí un procediment per a l'obtenció de l'acer a partir de la fosa. El
1879 fou nomenat membre de la Royal Society
Cartwright, Edmund (1743-1823)
Inventor anglès. Eclesiàstic. El 1784 inventà el primer teler mecànic
utilitzable a escala industrial, i el 1789, una màquina de cardar llana. S'establí com a
fabricant, però féu fallida. El parlament britànic el subvencionà (1809). Inventà
també una màquina de fer cordes, i diversos estris agrícoles.
martes, 19 de abril de 2016
jueves, 14 de abril de 2016
CRONOLOGIA:
| 1732 | Ús del carbó de coc per a la fosa de ferro (Darby). |
| 1733 | Primer teler amb llançadora volant de John Kay. |
| 1738 | Primers tempteigs de construcció d'una filosa mecànica (Wyatt). |
| 1748 | Màquina de cardar filat (Paul). |
| 1763 | Invenció de la jenny (màquina filadora de cotó) per Hargreaves |
| 1764-67 | Màquina filadora spinning-jenny (120 fils alhora) de James Hargreaves. |
| 1765-79 | Primera gran onada d'enclosures. |
| 1765 | Primera màquina de vapor de Watt. |
| 1767 | Reynols construeix el primer carril de ferro colat proveït d'una pestanya per al transport del carbó en vagonetes. |
| 1768 | Màquina filadora water frame (moguda amb energia hidràulica) de Richard Arkwright. |
| 1769-82 | Màquina de vapor de James Watt, patentada el 1769. |
| 1776 | Publicació d'Investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, d'Adam Smith. |
| 1779 | Màquina de filar mule-jenny de Samuel Crompton. |
| 1783 | Sistema de pudelació i laminatge del ferro (Cort). |
| 1785 | Primer teler mogut a vapor d'Edmund Cartwright. |
| 1786 | Protestes dels treballadors tèxtils britànics contra les màquines. |
| 1790 | Filosa automàtica, de Kelly. |
| 1790-1819 | Segona gran onada d'enclosures. |
| 1795 | Premsa hidràulica, per a diferents usos (Bramoh). |
| 1796 | Descobriment de la vacuna de la verola per Edward Jenner. |
| 1798 | Thomas Malthus publica el seu Assaig sobre el principi de la població. |
| 1799 | Prohibició de l'associacionisme sindical a la Gran Bretanya. |
| 1801-06 | Màquina Jacquard. |
| 1803 | Teler de ferro automàtic, de Horroks. |
| 1812 | Primeres revoltes ludistes (destrucció de les màquines considerades responsables de la manca de treball). |
| 1825 | Primer tren de mercaderies (Stockton-Darlington). |
| 1829 | Primera locomotora de
Stephenson. Forn d'injecció d'aire calent per obtenir acer, de Neilson. |
| 1830 | Primera línia de ferrocarril de passatgers (Liverpool-Manchester). |
| 1835 | Comença l'expansió de la revolució industrial al continent europeu. |
| 1855 | Procediment per obtenir acer de Bessemer (Convertidor Bessemer). |
| 1856-66 | Procediment de Siemens-Martin per obtenir acer. |
Peel, Robert (1788-1850)
Polític britànic. Diputat tory a 21 anys, secretari d'afers irlandesos el 1812 i secretari de l'interior el 1828, reformà el codi penal i organitzà, per primera vegada a la Gran Bretanya, una força permanent de policia metropolitana. Oposat a la política tory, formà, damunt la base d'uns principis de reforma moderada, el Conservative Party, amb el qual triomfà a les eleccions del 1841. El seu govern (1841-46) traçà l'esquema de l'actuació dels conservadors durant l'era victoriana: modificació de les estructures polítiques per garantir llur permanència al poder en un context de canvis socials profunds. Cal subratllar el seu Bank Charter Act (1844), conegut també amb el seu nom, la seva política de fermesa i de conciliació intermitents envers Irlanda i el Chartism i l'abolició, contra l'opinió majoritària del propi partit, de les Corn Laws (1846).
Townshend, Charles (1674-1738)
Polític i agrònom anglès. Vescomte de Townshend. Cunyat de Walpole, formà part dels whigs. Fou ambaixador a les Províncies Unides (1709-11) i ministre d'afers estrangers (1721-30). L'any 1730 abandonà la política i es retirà a les seves possessions de Norfolk, on aplicà els nous sistemes agraris holandesos, amb rotació de conreus, utilització d'adobs, tancament de camps o supressió del guaret. Fou anomenat lord Turnip ('nap').
ESTOS SON LOS PERSONAJES DE LA REVOLUCION INDUSTRIAL.
Polític britànic. Diputat tory a 21 anys, secretari d'afers irlandesos el 1812 i secretari de l'interior el 1828, reformà el codi penal i organitzà, per primera vegada a la Gran Bretanya, una força permanent de policia metropolitana. Oposat a la política tory, formà, damunt la base d'uns principis de reforma moderada, el Conservative Party, amb el qual triomfà a les eleccions del 1841. El seu govern (1841-46) traçà l'esquema de l'actuació dels conservadors durant l'era victoriana: modificació de les estructures polítiques per garantir llur permanència al poder en un context de canvis socials profunds. Cal subratllar el seu Bank Charter Act (1844), conegut també amb el seu nom, la seva política de fermesa i de conciliació intermitents envers Irlanda i el Chartism i l'abolició, contra l'opinió majoritària del propi partit, de les Corn Laws (1846).
Townshend, Charles (1674-1738)
Polític i agrònom anglès. Vescomte de Townshend. Cunyat de Walpole, formà part dels whigs. Fou ambaixador a les Províncies Unides (1709-11) i ministre d'afers estrangers (1721-30). L'any 1730 abandonà la política i es retirà a les seves possessions de Norfolk, on aplicà els nous sistemes agraris holandesos, amb rotació de conreus, utilització d'adobs, tancament de camps o supressió del guaret. Fou anomenat lord Turnip ('nap').
ESTOS SON LOS PERSONAJES DE LA REVOLUCION INDUSTRIAL.
martes, 12 de abril de 2016
Crompton, Samuel (1753-1827)
Teixidor i mecànic anglès. Després de més de cinc anys de temptatives, construí (1779) una màquina de filar cotó que, combinant elements de la spinning-jenny de Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per a la fabricació de tota mena de teixits; pel seu caràcter híbrid la màquina de Crompton rebé el nom de mule-jenny.
Hargreaves, James (1720-1778)
Inventor anglès. Essent filador a Standhill, cap al 1764 inventà la spinningjenny, primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora. Els anys següents construí algunes jennys, que foren destruïdes l'any 1768 durant una vaga de filadors. Hargreaves es traslladà aleshores a Nottingham, on instal·là una petita filatura i hi treballà, sense gaire èxit, fins a la mort.
Jacquard, Joseph Marie (1752-1834)
Inventor francès. Fill d'un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare. El 1801 inventà una màquina rudimentària (la màquina jacquard) que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l'obtenció de mostres més grans; el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d'utilitat pública.
Mac Adam, John Loudon (1756-1836)
Enginyer escocès. Féu assaigs sobre diversos tipus d'empedrat de carreteres i inventà el sistema macadam, amb pedra capolada. El 1815 fou nomenat administrador general de les carreteres del comtat de Bristol, i el 1827, director general de carreteres.
Teixidor i mecànic anglès. Després de més de cinc anys de temptatives, construí (1779) una màquina de filar cotó que, combinant elements de la spinning-jenny de Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per a la fabricació de tota mena de teixits; pel seu caràcter híbrid la màquina de Crompton rebé el nom de mule-jenny.
Hargreaves, James (1720-1778)
Inventor anglès. Essent filador a Standhill, cap al 1764 inventà la spinningjenny, primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora. Els anys següents construí algunes jennys, que foren destruïdes l'any 1768 durant una vaga de filadors. Hargreaves es traslladà aleshores a Nottingham, on instal·là una petita filatura i hi treballà, sense gaire èxit, fins a la mort.
Jacquard, Joseph Marie (1752-1834)
Inventor francès. Fill d'un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare. El 1801 inventà una màquina rudimentària (la màquina jacquard) que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l'obtenció de mostres més grans; el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d'utilitat pública.
Mac Adam, John Loudon (1756-1836)
Enginyer escocès. Féu assaigs sobre diversos tipus d'empedrat de carreteres i inventà el sistema macadam, amb pedra capolada. El 1815 fou nomenat administrador general de les carreteres del comtat de Bristol, i el 1827, director general de carreteres.
jueves, 7 de abril de 2016
Watt, James (1736-1819)
Enginyer, mecànic i inventor escocès. Treballà com a mecànic a Londres i a Glasgow. Amb motiu de la reparació d'una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de perfeccionaments per a aprofitar més bé el vapor mitjançant un condensador separat (1765); poc després (1769) patentà el seu invent. El 1775 es posà a fabricar la seva màquina. Ideà diversos sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu. Ideà també l'èmbol de doble efecte (1785) i el famós regulador de boles que duu el seu nom. Per les millores introduïdes hom el considera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moderna. Concebé també un mètode per a determinar el pes específic dels fluids, descobrí la composició de l'aigua i proposà el vapor com a forma d'energia per a la propulsió terrestre i marítima
Boulton, Matthew (1728-1809)
Industrial i enginyer anglès. El 1769 adquirí els drets sobre la màquina de Watt, amb qui en patentà diversos perfeccionaments. Construí diferents tipus de bombes, màquines per a moldre gra, una premsa per a encunyar moneda, etc.
Jenner, Edward (1749-1823)
Metge anglès, deixeble de Hunter. Preocupat per la verola, posà en pràctica l'antic sistema oriental de la inoculació usant limfa de grangers afectats pel cow-pox (malaltia de les vaques). Aquesta mesura preventiva salvà la vida, des del 1796, a moltes persones contagiades de verola i fou l'origen de la vacunació, que ha estat emprada amb èxit contra moltes altres malalties infeccioses (Pasteur, Koch, Ferran, etc). Els resultats a les 23 primeres vacunacions foren comentats per Jenner al seu llibre Inquiry into the Cause and Effects of the Variolae Vaccinae (1798).
Enginyer, mecànic i inventor escocès. Treballà com a mecànic a Londres i a Glasgow. Amb motiu de la reparació d'una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de perfeccionaments per a aprofitar més bé el vapor mitjançant un condensador separat (1765); poc després (1769) patentà el seu invent. El 1775 es posà a fabricar la seva màquina. Ideà diversos sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu. Ideà també l'èmbol de doble efecte (1785) i el famós regulador de boles que duu el seu nom. Per les millores introduïdes hom el considera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moderna. Concebé també un mètode per a determinar el pes específic dels fluids, descobrí la composició de l'aigua i proposà el vapor com a forma d'energia per a la propulsió terrestre i marítima
Boulton, Matthew (1728-1809)
Industrial i enginyer anglès. El 1769 adquirí els drets sobre la màquina de Watt, amb qui en patentà diversos perfeccionaments. Construí diferents tipus de bombes, màquines per a moldre gra, una premsa per a encunyar moneda, etc.
Jenner, Edward (1749-1823)
Metge anglès, deixeble de Hunter. Preocupat per la verola, posà en pràctica l'antic sistema oriental de la inoculació usant limfa de grangers afectats pel cow-pox (malaltia de les vaques). Aquesta mesura preventiva salvà la vida, des del 1796, a moltes persones contagiades de verola i fou l'origen de la vacunació, que ha estat emprada amb èxit contra moltes altres malalties infeccioses (Pasteur, Koch, Ferran, etc). Els resultats a les 23 primeres vacunacions foren comentats per Jenner al seu llibre Inquiry into the Cause and Effects of the Variolae Vaccinae (1798).
Martin, Pierre (1824-1915)
Enginyer francès. Perfeccionà el forn de reverber de Siemens --amb escalfament previ de combustible i de l'aire dins els recuperadors de calor-- i indicà un procediment per a obtenir acer de més qualitat a partir de fosa i de ferralla.
Siemens, Wilhelm von (1823-1883)
Enginyer i industrial alemany. Germà de Werner von Siemens, s'establí a Londres, on fundà una filial de l'empresa alemanya, i es nacionalitzà britànic. Juntament amb un altre germà, Friedrich von Siemens (1826-1904), inventà el conegut forn de recuperació per a fusió de l'acer i del vidre, i aquest darrer fundà diverses manufactures per a explotar el procediment.
Stephenson, George (1781-1848)
Enginyer i inventor anglès. Mecànic d'ofici, es dedicà inicialment a la reparació de rellotges. El 1812 passà a treballar com a enginyer a les mines de Killingwood i començà a elaborar el projecte de la primera locomotora de vapor. El 1814 n'efectuà les primeres proves i aconseguí de fer-la córrer sobre unes vies de ferro. El 1825 fou inaugurada la línia del ferrocarril Stockton-Darlington, que funcionà amb una locomotora construïda per ell. Successivament, introduí nous perfeccionaments a les locomotores, fins a arribar a la cèlebre "The Rocket", construïda amb la col·laboració del seu fill Robert Stephenson (1803-1859). Ambdós contribuïren a l'expansió del ferrocarril a la Gran Bretanya i a Europa.
Enginyer francès. Perfeccionà el forn de reverber de Siemens --amb escalfament previ de combustible i de l'aire dins els recuperadors de calor-- i indicà un procediment per a obtenir acer de més qualitat a partir de fosa i de ferralla.
Siemens, Wilhelm von (1823-1883)
Enginyer i industrial alemany. Germà de Werner von Siemens, s'establí a Londres, on fundà una filial de l'empresa alemanya, i es nacionalitzà britànic. Juntament amb un altre germà, Friedrich von Siemens (1826-1904), inventà el conegut forn de recuperació per a fusió de l'acer i del vidre, i aquest darrer fundà diverses manufactures per a explotar el procediment.
Stephenson, George (1781-1848)
Enginyer i inventor anglès. Mecànic d'ofici, es dedicà inicialment a la reparació de rellotges. El 1812 passà a treballar com a enginyer a les mines de Killingwood i començà a elaborar el projecte de la primera locomotora de vapor. El 1814 n'efectuà les primeres proves i aconseguí de fer-la córrer sobre unes vies de ferro. El 1825 fou inaugurada la línia del ferrocarril Stockton-Darlington, que funcionà amb una locomotora construïda per ell. Successivament, introduí nous perfeccionaments a les locomotores, fins a arribar a la cèlebre "The Rocket", construïda amb la col·laboració del seu fill Robert Stephenson (1803-1859). Ambdós contribuïren a l'expansió del ferrocarril a la Gran Bretanya i a Europa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)